Las hilanderas

"Las hilanderas", de Diego Velázquez, combina dues escenes dins un mateix quadre: una de real i una altra de mitològica. "Pinzellades d'art" comenta amb detall aquesta obra, exposada al Museu del Prado de Madrid.

expressionisme abstracte

pop art

L'escola d'Atenes

Rafael va pintar al centre del quadre dos grans filòsofs: Plató i Aristòtil. Al seu voltant, hi apareixen altres savis, com Sòcrates, Epicur, Pitàgores, Heràclit, Parmènides, Diògenes, Alexandre el Gran, Euclides o Ptolemeu.


Rafael, però, va posar la cara dels seus contemporanis a alguns d'aquests personatges. Per exemple, Plató és Leonardo da Vinci; Euclides, l'arquitecte Bramante, i Heràclit, el gran artista Miquel Àngel. Fins i tot el mateix Rafael també s'hi va pintar.

Cursa de quadrigues al circ

El mosaic romà "Cursa de quadrigues al circ" es va trobar a la ciutat de Barcelona i es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya. "Pinzellades d'art" n'analitza els detalls.

Aquest mosaic data del segle IV i representa un tema molt popular a l'època romana: les curses de quadrigues. Es pensa que podria ser una reproducció del Circ Màxim de Roma, el circ més gran de tots.

Beatus de la Seu d'Urgell

Un dels més interessants és el "Beatus de la Seu d'Urgell". Les seves il·lustracions impressionants mostren diverses escenes de l'Apocalipsi, l'escrit terrorífic de sant Joan sobre la fi del món. La història que plasma el "Beatus" va des del moment en què Déu posa la mà sobre el cap de Joan per inspirar-li les visions de l'Apocalipsi fins a les escenes del judici final.

Els ambaixadors

L'any 1533, Europa va viure un gran sotrac. El rei d'Anglaterra, Enric VIII, es va casar amb Anna Bolena sense el permís del papa, Climent VII. Després d'un període de crisi, el papa va excomunicar Enric VIII pel seu casament. Aquest fet va ser l'inici del trencament definitiu entre l'Església d'Anglaterra i la de Roma.

El rei de França va enviar a Londres un ambaixador, Jean de Dinteville, perquè el mantingués informat. Durant la seva estada a Londres, Dinteville va rebre amb alegria la visita del seu amic George de Selve, bisbe de Lavaur, que arribava al país amb una missió diplomàtica secreta. El pintor alemany Hans Holbein el Jove va immortalitzar aquesta trobada a l'obra "Els ambaixadors".

Holbein va col·locar els dos personatges a banda i banda d'una prestatgeria plena d'objectes que simbolitzaven la situació que vivia Europa. Per exemple, hi apareix un manual de pràctica aritmètica obert per la plana de la divisió; un llaüt amb una corda trencada, símbol de la fragilitat; una flauta que, amb la seva posició, trenca l'harmonia, o un recull d'himnes luterans que recorda que Alemanya ja havia trencat amb l'Església de Roma.

El pintor representa els dos ambaixadors com a homes joves, cultes i vinculats al Renaixement. Per confirmar-ho, al moble també hi ha instruments per al coneixement de la matemàtica i la ciència.

Als peus dels dos ambaixadors, però, un objecte de difícil identificació, que sembla una taca, trenca l'ordre i l'harmonia del quadre. Es tracta d'un efecte òptic anomenat anamorfosi, que consisteix a distorsionar una forma perquè només es pugui veure des d'un punt determinat. Així, si el quadre de Holbein es mira des del costat dret, es descobreix que sota la forma misteriosa s'amaga una calavera.