dilluns, 21 de setembre del 2009
Mural de Sant Climent de Taüll
El mural de Sant Climent de Taüll va ser pintat al segle XII. Té una finalitat didàctica, ja que, a l'edat mitjana, l'Església pensava que pintar passatges de la Bíblia a les parets de les esglésies era una bona manera de fer arribar el missatge de Déu als fidels.
Per pintar aquesta obra, l'artista es va inspirar en l'Apocalipsi, un llibre de la Bíblia, que explica que Jesucrist tornarà a la Terra per jutjar els homes i les dones.
dimarts, 9 de juny del 2009
norman mclaren
(Petites Històries del cinema. Norman McLaren i el cinema d'animació. MACBA)
pas de deux (1)
diumenge, 7 de juny del 2009
Bill Viola
Bill Viola ha estat proclamat guanyador de la XXI edició del Premi Internacional Catalunya 2009 com a reconeixement “de la seva obra alhora artística i tècnica, personal i espiritual, mitjançant l’ús del videoart, del qual n’és pioner”.
dissabte, 6 de juny del 2009
triadic ballet. oskar schlemmer
L'any 1915 Oskar Schlemmer comença a treballar en el seu Ballet Triàdic, les formes canvien cap a la "figuració simbòlica" que intenta posar de manifest la relació entre la figura humana i el nou medi tècnic : la caixa toràcica és un cuadrat, el ventre és un cercle, els braços i les cuixes son cilindres,.... Una abstracció vista com la simplificació, la reducció a l’essencial.
El teatre de Schlemmer reflecteix el seu intent de sortir del caos (donat sobretot per la guerra ) exterioritzant aquesta abstracció interior en una nova racionalitat tècnica. Schlemmer explica en el seu Diari que el ballet suposa el punt de partida de la renovació teatral ja que "no diu res i es limita a suggerir-ho tot". El teatre de Oskar Schlemer segueix la mateixa linia de la Bauhaus, és a dir "Art i tècnica: una nova unitat". El Ballet Triàdic és important per la disposició, per les figures però sobretot per l’escenografia: està constituïda per dotze danses dividides en tres parts: Groc, Rosa i Negre, on els tres ballarins es mouen al so de la música de Hindemith. Es una música mecànica i precisa que s’adapta als moviments macànics que fan els ballarins a través dels vestits.
Schlemmer entra a la Bauhaus l'any 1921 cridat per Gropius qui li encarrega la direcció artística del taller de murals i més endavant el curs de nu per a escultors i la classe d’ escultura en pedra i en fusta.
diumenge, 24 de maig del 2009
dilluns, 4 de maig del 2009
diumenge, 3 de maig del 2009
basquiat, painting live
Jean-Michel Basquiat va néixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de desembre de 1960, fill de pare haitià i mare portorriquenya. El seu pare, Gerard Basquiat, era un comptador de respectable solvència econòmica, i la seva mare, Matilde, era una dissenyadora gràfica de gran prestigi professional. Va créixer en un entorn familiar estripat, els seus pares es van divorciar i per aquesta situació va haver de canviar moltes vegades d'escola. Als 16 anys va ingressar en la City-Arts-School, un centre per a adolescents dotats del que l'expulsen per rebel un any abans de graduar-se.
El 1977, juntament amb Al Díaz, es va introduir en el món del graffiti, pintant en els vagons del metro i per les zones del SoHo, barri novaiorquès on proliferen les galeries d'art. L'any següent va deixar l'escola un curs abans de graduar-se en batxillerat i va abandonar la seva casa per a, durant dos anys viure als carrers, en edificis abandonats o amb els seus amics al Low Manhatan, sobrevivint a força de vendre postals i samarretes que ell mateix decorava.
Seguia dedicant-se al graffiti, les seves pintades i escrits tenien molta càrrega poètica i filosòfica, però sobretot satírica. El pseudònim del seu alter ego compartit amb Al Díaz era SAMO (SAMO: sigles de same old shit, literalment, la mateixa merda vella ) amb el qual signaven quan pintaven els seus tags i graffitis, amb críptics missatges.
Aquests murals duien inscripcions com "SAMO estalvia idiotes" o "SAMO posa fi al rentat de cervell religiós, la política del no-res i la falsa filosofia". Un article sobre l'escriptura rondaire de SAMO publicat a "The Village Voice" va ser el primer indici que el món de l'art s'interessava per ell.
dissabte, 2 de maig del 2009
dilluns, 27 d’abril del 2009
joan brossa
el matrimoni arnolfini
"El matrimoni Arnolfini" és una pintura a l'oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami.
Al mur del fons de l'habitació hi apareix una inscripció que diu: "Jan van Eyck va ser aquí". Un altre element d'interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l'enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.
Jan van Eyck va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l'espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.