L'any 1915 Oskar Schlemmer comença a treballar en el seu Ballet Triàdic, les formes canvien cap a la "figuració simbòlica" que intenta posar de manifest la relació entre la figura humana i el nou medi tècnic : la caixa toràcica és un cuadrat, el ventre és un cercle, els braços i les cuixes son cilindres,.... Una abstracció vista com la simplificació, la reducció a l’essencial.
El teatre de Schlemmer reflecteix el seu intent de sortir del caos (donat sobretot per la guerra ) exterioritzant aquesta abstracció interior en una nova racionalitat tècnica. Schlemmer explica en el seu Diari que el ballet suposa el punt de partida de la renovació teatral ja que "no diu res i es limita a suggerir-ho tot". El teatre de Oskar Schlemer segueix la mateixa linia de la Bauhaus, és a dir "Art i tècnica: una nova unitat". El Ballet Triàdic és important per la disposició, per les figures però sobretot per l’escenografia: està constituïda per dotze danses dividides en tres parts: Groc, Rosa i Negre, on els tres ballarins es mouen al so de la música de Hindemith. Es una música mecànica i precisa que s’adapta als moviments macànics que fan els ballarins a través dels vestits.
Schlemmer entra a la Bauhaus l'any 1921 cridat per Gropius qui li encarrega la direcció artística del taller de murals i més endavant el curs de nu per a escultors i la classe d’ escultura en pedra i en fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada