La càrrega

Ronda de nit

Caravaggio

Michelle Caravaggio és un nen obstinat i valent , amb un talent especial per la pintura que és obligat a treballar des de molt jovenet per tal de mantenir el seu germà petit i ajudar la mare. El pare fa temps que va morir. Per fi alliberat de l'obligació de pagar els estudis del seu germà es trasllada a Roma per ser l'artista més gran de tots els temps. Però el tractament que fa de la pintura s'oposa a les tècniques del moment.



El tractament que fa de la pintura Michelle Caravaggio s'oposa a les tècniques del moment. Incomprès, vaga pels carrers i cau malalt, fins i tot té problemes amb la llei fins que és apadrinat pel cardenal del Monte.

Mural de Sant Climent de Taüll

El mural de Sant Climent de Taüll va ser pintat al segle XII. Té una finalitat didàctica, ja que, a l'edat mitjana, l'Església pensava que pintar passatges de la Bíblia a les parets de les esglésies era una bona manera de fer arribar el missatge de Déu als fidels.


Per pintar aquesta obra, l'artista es va inspirar en l'Apocalipsi, un llibre de la Bíblia, que explica que Jesucrist tornarà a la Terra per jutjar els homes i les dones.

norman mclaren

L'escocès Norman McLaren es conegut com el «poeta de l'animació». La seva singularitat rau en unir el cinema experimental i d'avantguarda amb la tradició il·lusionística dels espectacles d'animació cinematogràfica. McLaren va néixer a Glasgow l'any 1914 i amb només 20 anys el descobriment de les filmacions dels russos Eisenstein i Pudovkin va suposar un canvi en la seva manera de concebre el cinema; aquest anava molt més enllà del mer entreteniment convertint-se en un gran mitjà expressiu. La seva primera filmació, Hand-painted Abstraction, realitzada sense camera, sinó pintant i dibuixant directament a la superfície del cel·luloide, va fer que John Grierson decidís contractar-lo per a la British General Post Office Film Unit a Londres. Durant aquest període McLaren aconsegueix un subtil balanç entre la llibertat expressiva i la disciplina artística. Traslladat a Nova York amb motiu de l'inici de la Segona Guerra Mundial, va se encoratjat pel propi Grierson a unir-se al National Film Board of Canada (NFB). Va ser a la NFB on va desenvolupar la seva faceta d'animador, nom pel qual se'l coneixia, i on va crear un estudi d'animació. McLaren va experimentar amb diverses tècniques cinematogràfiques i s'interessà especialment per la creació del so treballant directament sobre el film. Mentre la creativitat, l'humor i la tècnica són els trets distintius de la seva obra, en la seva vida personal va ser conegut per la seva clara voluntat pacifista que el dugué a participar en projectes audiovisuals educatius promoguts per la UNESCO a Àsia. A la Xina sorgirà Neighbours, una paràbola en contra la guerra que li feu guanyar un Oscar l'any 1952. Norman McLaren ha estat i continua essent un punt de referència per al cinema d'animació i tangencialment per a molts cineastes actuals, ja que va ser capaç d'establir una relació intima amb el cel·luloide, com l'existent entre el pintor i el seu llenç.

(Petites Històries del cinema. Norman McLaren i el cinema d'animació. MACBA)

pas de deux (1)

Neighbours

A Phantasy

Pen Point Percussion 

A Phantasy in Colors

Bill Viola

Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels pioner del videoart i reconegut internacionalment com un innovador i un clàssic al mateix temps. En els trenta-cinc anys d'activitat professional, Viola ha produït obres de vídeo, instal·lacions arquitectòniques virtuals, sons ambientals, actuacions de música electrònica i obres per a ser emeses en televisió.

Bill Viola ha estat proclamat guanyador de la XXI edició del Premi Internacional Catalunya 2009 com a reconeixement “de la seva obra alhora artística i tècnica, personal i espiritual, mitjançant l’ús del videoart, del qual n’és pioner”.

http://www.billviola.com/

Reflecting Pool. Durada:7'.

Aquesta és una de les obres més importants del videoart. Tracta de les aparicions idesparicions del reflex d'un cos sobre l'aigua.

Pietà de Masolino

Emergence està basada en una obra del pintor del s. XV Masolino, considerat un dels iniciadors del Renaixement. Aquesta obra segueix l'estètica de pintors com Giotto, Duccio o Massaccio, a través del color i la composició equilibrada a partir de formes geomètriques (composició basada en el triangle format pels tres personatges ), es desenvolupa una escena que creua passatges de l'enterrament de Crist i la Resurrecció. Resulta emocionant l'aparició del cos blanc com el marbre i com es recollit, abraçat i plorat per les figures femenines, en un ambient de tristesa continguda.

White Space was created as a variation on the theme of Creation. The work uses the Creation story of Adam as a guide ("formed man from the dust of the ground"). A human head appears as animated 'dust' as it emerges from and descends into a chalky white pool. While the non-narrative short film can viewed as the original "man" being created by God, there are also references to science-fiction and the head takes on a ghostly ethereal quality...like an alien being from another planet. Influences of David Lynch as well as the repetitious music of minimalist composers Philip Glass and Steve Reich can also be seen. In addition to directing the video, Jym Davis also appears in the work.

triadic ballet. oskar schlemmer

L'any 1915 Oskar Schlemmer comença a treballar en el seu Ballet Triàdic, les formes canvien cap a la "figuració simbòlica" que intenta posar de manifest la relació entre la figura humana i el nou medi tècnic : la caixa toràcica és un cuadrat, el ventre és un cercle, els braços i les cuixes son cilindres,.... Una abstracció vista com la simplificació, la reducció a l’essencial.

El teatre de Schlemmer reflecteix el seu intent de sortir del caos (donat sobretot per la guerra ) exterioritzant aquesta abstracció interior en una nova racionalitat tècnica. Schlemmer explica en el seu Diari que el ballet suposa el punt de partida de la renovació teatral ja que "no diu res i es limita a suggerir-ho tot". El teatre de Oskar Schlemer segueix la mateixa linia de la Bauhaus, és a dir "Art i tècnica: una nova unitat". El Ballet Triàdic és important per la disposició, per les figures però sobretot per l’escenografia: està constituïda per dotze danses dividides en tres parts: Groc, Rosa i Negre, on els tres ballarins es mouen al so de la música de Hindemith. Es una música mecànica i precisa que s’adapta als moviments macànics que fan els ballarins a través dels vestits.

Schlemmer entra a la Bauhaus l'any 1921 cridat per Gropius qui li encarrega la direcció artística del taller de murals i més endavant el curs de nu per a escultors i la classe d’ escultura en pedra i en fusta.